divendres, 20 de desembre de 2013

Acord per la consulta v.3

I segurament, definitiva fins que no s’aclareixin més coses. El fet és que ha passat més d’una setmana i, no és que ho vegi massa diferent però m’agradaria dir-hi quatre coses més. Amb un temps prudencial de marge, sempre es veuen les coses diferent. Intento entendre el que han fet i/o justificar-ho i, per això aquesta tercera versió.

Tant si començo amb els pros i acabo amb els contres o ho faig al revés, la gent es quedarà amb el que voldrà, de manera que.. començo pels pros.

Havíem arribat mai tant lluny? No, sense dubte. Això és motiu per alegrar-se. Aquest és el gran pro perquè sí, d’alguna manera, han aconseguit posar l’estat espanyol una mica entre l’espasa i la paret. L’acord també ha permès escalar el conflicte a nivell internacional i treure’s les màscares tots plegats. L’acord ha permès veure la poca voluntat democràtica que té l’estat espanyol. No és res nou, però ara ho sap més gent. Per tant, des d’aquest punt de vista, felicitats al President Mas i a les forces que ho han fet possible. Com vaig dir anteriorment, si haig de rectificar amb alguna cosa, no em costa gens fer-ho.

Dit això (ara vénen el contres), només m’explico l’acord per una qüestió purament estratègica i que tenen molt, molt, molt i molt clar que la consulta no es farà. És a dir, no cal que m’esplaï però, la pregunta no és democràtica (els del sí sí partim amb desavantatge clar en front del no) i tampoc podem recórrer-la enlloc; la llei que ha de regular tot això en cas que es faci, encara s’ha de fer. Dit d’altra manera, les regles del joc encara no estan escrites. No sabem qui votarà ni com. Podria ser perfectament possible que un immigrant relativament recent pugui votar i un català de tota la vida que visqui fora, no. Per no dir els possibles boicots que hi pot haver per part d’ajuntaments governats per forces no nacionalistes; crec recordar que la primera gran ciutat amb majoria nacionalista és Girona amb 95.000 habitants… Ja m’explicareu.

És per això que continuo dient que és un insult. Començant pel President Mas, quan ens deia que la societat catalana és prou madura per aquestes coses. Molt bé. Doncs que ens expliquin les veritats; tampoc demano massa. Perquè si no ho fan ens tracten d’imbècils i de immadurs i, almenys jo, tinc la meva dignitat; i, per ara, està per sobre d’ells. Quan demano això vull dir que, tenint en compte que tothom (una gran majoria) té clar que això és una martingala, no cal que ens vagin dient que es farà perquè, com a independentista, espero que no es faci ja que suposa una discriminació negativa cap als independentistes, tot són dubtes i dia a dia demostren que van improvisant sobre la marxa; si ho tinguessin tot clar, no hi haurien tants dubtes sobre el tema. La pregunta era senzilla i ens havíem de dividir entre els del sí i els del no. Les terceres vies (molts més dubtes que ja he plantejat) el mateix Mas havia dit que no calien.

Vist així, doncs, celebro posar que hagin aconseguit posar Espanya a les cordes i escalar el conflicte. Insisteixo, felicitats. D’altra banda, entenc que és una estratègia política i ells mateixos tenen clar que no es celebrarà; bé, més que tenen clar que no es farà, quasi m’atreveixo a dir que ho han fet desitjant que això no tiri endavant; perquè cas que hi tiri, llavors sí que tenen un problema. Amb totes aquestes reflexions, una de nova: calia allargar-ho 11 mesos? És l’altra cosa que em xoca profundament atesa la urgència.

Des del meu punt de vista, no hauria de costar tant explicar les coses. Escolteu, farem una pregunta clara de sí o no i demanarem la transferència a l’estat espanyol per fer referèndums. Si ens diuen que no, anirem a unes eleccions anticipades per tal que, si surten vencedors els de l’opció de la declaració unilateral, estiguin legitimitats per l’electorat; no vol dir fer-ho l’endemà, sinó tenir la legitimitat de fer-ho. No calia una consulta no binària pel simple fet de ser més (l’estatut va rebre un 92% del suport del Parlament i, mira’l!) ni tampoc cal aquesta improvisació diària i allargar el tema 11 mesos.

Crec haver sentit al President Mas dient de manera insistent que es podrà votar. No explícitament a la consulta, sinó votar; fet que podria ser, perfectament, una picada d’ull a les eleccions anticipades. M’ho hauria de creure? No ho sé… També l’he sentit negant que hi hagi eleccions anticipades...

2 comentaris:

  1. jo crec que vosté no recorda que en política el tempo es importantissim i ha oblidad la sentencia
    del mes de Juliol del 2010 al Tribunal de l'Haya sobre constitucions i pobles . Cordialment Pere

    ResponElimina
  2. Senyor Soler,
    Suposo que es refereix a la sentència que avalava la Declaració Unilateral de Kosovo. Ho tinc molt present. De fet, molts creiem que és el camí a seguir.

    No sé si textualment, la sentència diu:
    "Declarem que no existeix en Dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència. Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona, i declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la Llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent".

    Doncs això, prou de martingales i declaració unilateral.

    En referència als tempos, totalment d'acord però, que ho expliquin. Que expliquin l'objectiu final i el camí a seguir. El que no s'hi val, és, vinga fem un estatut(et) que això serà la repera. Passen uns anys i llavors, vinga provem un pacte fiscal que serà la repera. I, no pensem més enllà perquè això serà la bomba. Passa un temps més i... sorpresa, farem una consulta i la farem; no contemplem cap altra possibilitat que una consutla i sapigueu tots que la farem. A veure com acaba... però molts diuen que amb eleccions plebiscitàries. Amb tot, des de l'estatut(et) fins avui, ja han passat 8/9 anys.

    Seria molt diferent si, com molts com jo, s'hagués apostat per la independència d'inici o, seguint un tempos, s'haguessin anat cremant etapes però no cada dos anys, sinó cada poc temps. De les darreres eleccions a la hipotètica consulta, hauran passat 3 anys. Cal? I, a més de si cal o no cal, quin és el pla B segons ells? quin era el pla B a l'estatut(et), al pacte fiscal? Si no el sabien, força lamentable; si el sabien, insultant perquè si som una societat madura com diuen, 1) no cal tant de temps perquè som prou madurs per entendre-ho i 2) ens ho poden explicar perfectament en nom de la maduresa. i, sobretot, dignitat.

    Moltes gràcies per l'aportació

    ResponElimina