dissabte, 28 de desembre de 2013

Bones Festes

Ja ha passat Nadal però encara tot val! (Rodolí). Just volia desitjar a tothom unes Bones Festes i un bon inici d’any; no vol dir que no ho desitgi la resta de l’any però, ara és la tradició. Des de fa un temps, cada any ho feia i aquest, digitalment vaig una mica tard… Què hi farem.

Així doncs, aquí unes propostes de felicitacions de Nadal per enviar via correu postal, que sempre és més original i fa més patxoca; més tenint en compte que generalment, a les bústies només s’hi torben esqueles, publicitat o factures:

Per aquelles persones que ensenyen als més menuts, els nostres futurs cracs, mestres, polítics, científics, enginyers… pels que els mostren el camí i els guien. Pels que tenen la responsabilitat de plantar la llavor del que podrà ser un gran arbre o no serà res més que una mala herba. Perquè si el dia de demà no hi ha gent que valgui, estem perduts… I, en bona mesura, depèn d’ells:

"Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem preguntaven: on és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo".

Mateu 2; 1-2

D’aquí es desprèn que, en una ocasió, existiren uns reis que seguien una estrella. 

Com canvia el temps… Ara n’hi ha setze que en segueixen a una altra per cercar el seu destí.

O, en senyal d’agraïment -mai es fa ni es podrà fer prou- després d’una de les lliçons de l’any (i, aquest any, n’han estat unes quantes):

Una de les lliçons de l’any:

"-Sí, t’estimo -li digué la flor-. Ha estat culpa meva que no en sapiguessis res. No té importància. Però tu has estat tan bleda com jo. Mira de ser feliç… Deixa-la estar, aquesta campana. No la vull més.
-I el vent…
-No estic tan refredada com això… L’aire fresc de la nit em farà bé. Sóc una flor.
-I les bèsties…
-Cal que suporti dues o tres erugues si vull conèixer les papallones.[...]"

El Petit Príncep

El proper, de ben segur que n’aprendrem més.

Que gran que és el Petit Príncep. Diria que hi trobes resposta quasi per tot. Si bé aquest fragment ens indica que sovint s’han de fer sacrificis o no s’ha d’autoprotegir als que estimem/apreciem, hi ha d’altres fragments que ens diuen que els detalls són importants:

"Estava cansat. S’assegué. Jo vaig seure al seu costat. I al cap d’una estona va dir:
-Els estels són bells, a causa d’una flor que no veiem…
Jo vaig respondre “sí, és clar”, i mirava, sense dir res, els rebrecs de la sorra, a la llum de la lluna.
-El desert és bonic… -afegí.
I era veritat. A mi m’ha agradat sempre el desert. Us asseieu en una duna de sorra. No veieu res. No sentiu res. I malgrat tot, alguna cosa brilla en silenci.
-El que fa bell el desert, és que té un pou amagat en algun lloc… -digué el petit príncep. 
Vaig quedar sorprès de comprendre d’un cop aquest misteriós brillar de la sorra. Quan jo era petit vivia en una casa vella, i la llegenda explicava que hi havien amagat un tresor. Fins ara, naturalment, ningú no ha pogut descobrir-lo, tal volta ni tan sols l’han cercat. Però encantava tota la casa. A casa meva, s’hi amagava un secret.
-Sí -vaig dir al petit príncep-, tant si es tracta de la casa com dels estels o del desert, allò que els fa ser bells és invisible!"

I, una de les coses que tampoc hauríem d’oblidar mai: no som els que volem ser a la vista dels altres, sinó el que els altres volen que siguem. Dit d’altra manera, tot és com ho volem veure o com volem que sigui i només depèn d’un mateix aquesta decisió. Si volem veure una cosa negre, li veurem; si li volem veure rosa, també. No hi ha mal que per bé no vingui i sempre es pot extreure alguna cosa positiva d’absolutament tot. També ens ho demostra el Petit Príncep:

"Vaig comprendre què era el que ell cercava!
Vaig acostar la galleda als seus llavis. Ell begué, els ulls clucs. Tot era dolç com una carícia. Aquella aigua era quelcom ben diferent d’un aliment. Havia brollat de la marxa sota els estels, del cant de la politja, de l’esforç del meu braç. Era bona per al cor, com un present. quan jo era un petit minyó, la llum de l’arbre de Nadal, la música de la missa del gall, la dolcesa dels somriures feien brillar semblantment els presents de Nadal que jo rebia.
- Els homes del teu país -deia el petit príncep- conreen mil roses en un mateix jardí…. i no hi troben el que cerquen…
- No… - vaig respondre
- I malgrat tot, el que cerquen podrien trobar-ho en una rosa, només una; o en una mica d’aigua…
- Certament.. -vaig dir
El petit príncep, afegí:
- Però els ulls són cecs. Cal cercar amb el cor…"

Doncs això mateix.

Si cap de les dedicatòries us fa el pes, sempre podeu posar-hi el clàssic:

Bon Nadal i Feliç 2014!!!!

L’important, és el detall. I, l’important és fer-ho amb tota la il·lusió del món. Nosaltres mateixos ho agrairem en forma de satisfacció perquè (i darrera dedicació):

Whatsapp: 0.99 euros l’any.
Line: gratuït
Hangouts de Google: gratuït i molt millor.

Poder anar a dalt a Vic un dia que l’hivern treu el cap en forma de pluja i fred per triar, remenar i escollir una postal de Nadal per desitjar unes felices festes i un pròsper 2014 per correu postal, no té preu. 

Que passeu tots un bon inici d’any i que el següent sigui millor que el que deixem enrere. Oblideu-vos d’independències, polítics i altres passatemps. No n’hi ha cap altre millor que el fer coses per sentir-se millor, ja sigui compartint, escoltant, ajudant o amarant-se de la valentia, optimisme, vitalitat, pau, tranquil·litat, actitud i felicitat que desprenen alguns somriures. Aprofiteu i gaudiu cadascun d’ells, us sentireu molt millor. És un tòpic però, com diu el Petit Príncep, allò que fa les coses belles, són les que no es veuen. Els detalls... El petit és el que fa gran.

1 comentari:

  1. Una entrada molt encertada amb El petit príncep com a guia. Un gran alliçonador que ens qüestiona i fa valorar l’amistat, la generositat, l’amor, la responsabilitat...
    Amb sort, el donaràs a conèixer a lectors que no n’havien sentit a parlar i que tan val la pena.

    El Petit príncep sempre es qüestiona allò que els altres no veuen i/o valoren, no ho deixis de fer tu tampoc. I recorda que la il•lusió i el somni és el que mantenen el nen que portes a dins.

    Gràcies i els millors desitjos per tu també.

    ResponElimina