diumenge, 2 de març de 2014

La #DUI s'albira (1)

Potser el títol és una mica contundent tenint en compte que som on som… El títol caldria alguns matisos que ferien que no fos un títol, de manera que seria quelcom semblant a “vàrem començar a obrir els ulls, sembla que ja els tenim oberts i és a partir d’ara, quan sembla que hem tocat fons i ja no ens poden maltractar massa més, que hi comencem a veure clar”. Com comprendreu, no és un títol massa títol…

El fet és que la cosa es posa interessant. Fa uns dies el President Mas ens anunciava que si la consulta no es podia dur a terme, hauria de convocar eleccions anticipades i plebiscitàries. No és el que vol -Déu lo guard!- però, si no hi ha cap més remei… És el que vàrem veure en la darrera entrada de #TotsAmbElPresidentMas o no, i el pa amb tomàquet. Resumint, públicament no és que hagi (conjuntament amb CiU) apostat per la DUI des del primer dia, sinó que sempre que ha pogut ha evitat parlar d’un pas més enllà. Primer, el camí s’acabava amb un estatut(et), llavors el camí s’acabava amb una martingala fiscal… fins fa quatre dies on assegurava que ni eleccions, ni DUI, ni res per l’estil. Això sí, mai, s’ha deixat de dir que votaríem el 9N. Personalment, ja ho he dit en altres ocasions i puc estar molt equivocat però, marqueu-vos el 9N amb vermell per anar a votar. El darrer a fer declaracions ha estat el secretari d’organització de CDC, Josep Rull, on sembla que afirma que “sembla poc probable fer el referèndum, perquè el Govern espanyol es nega d'una manera constant”.

Així doncs, sembla ser que hem entès tots plegat què al fer. Ens ho han dit per activa i per passiva i els darrers a adonar-nos-en hem estat els catalans. De totes maneres, és normal perquè els catalans ho veiem des d’un punt de vista emocional i sentimental i és des del punt de vista racional que s’han d’encarar aquests temes. Els d’Europa dient que és un problema intern de l’estat espanyol; els de fora d’Europa, tres quarts del mateix. Els de Súmate (els últims que s’han sumat (!)), dient que no hi ha res a parlar i els catalans intentant convèncer als espanyols i no fer-los cap lleig.

Res, res, res! Tot perfecte. Per fi, les coses es posen interessants. I ara què? A meva manera d’entendre, esperar uns mesos per moure fitxa definitivament; aquella fitxa que serà l’inici del bonic i feliç final. De la mateixa manera que es va ensorrar el magistral estaut(et) pactat per Mas amb Zapatero i la martingala fiscal (també proposta estrella de Mas) i va ser necessari convocar eleccions, ara suposo que caldrà sumar un nou fracàs i convocar eleccions.

Diversos matisos perquè ja se sap que la gent entén el que vol malgrat ho insisteixi una i altra vegada… Calia cremar aquestes etapes perquè la gent entengués el que s'havia de fer? Sí, sense cap mena de dubte; no és pas d’això del que em queixo. O sí… perquè que siguem on som, no significa que els catalans no hàgim de fer una gran reflexió sobre fins a quin punt ens han hagut de maltractar perquè reaccionem. Sempre he dit que els catalans aprenem a base de garrotades però… Déu ni dó… Calia cremar etapes perquè els catalans (i els polítics respectius) som com som però, en qualsevol país normal, no crec que hagués estat necessari tocar tant avall.

Calia esperar 9 anys des de l’estatut(et)? No, no, no i mil vegades no rotundament. I aquí els que en som culpables som els catalans. Motiu per reflexionar. Sempre poso el mateix exemple: eleccions del 2010. Reagrupament es presenta a les eleccions amb un programa electoral on aposta per la DUI. Resultat: 39.000 vots; no ens va fer cas ningú; d’altra banda sí, SI va entrar al Parlament amb 4 diputats. Però, la conclusió que es va extreure de l'arc parlamentari fou que els catalans no volien independència perquè Mas i CiU van dir que “el no va más” seria un pacte fiscal i que no contemplaven altres opcions. Ho recordo perfectament… I ara què? Si això acaba amb eleccions i DUI, a qui demanem responsabilitats per tot el que hem perdut els darrers anys, tan a nivell econòmic, com benestar, com cultura…?

Calia enganyar/distreure els catalans amb estatut(et)s, martingales fiscals i consultes? No perquè sempre ens han dit que els catalans som una societat madura. És a dir, cornuts i pagar el beure per part dels espanyols i per part dels mateixos catalans. Quan ens van voler vendre un estatut(et) malgrat molts ja dèiem que no en volíem saber res o, si més no, calia un pla B, ja ens deien que no hi havia pla B. Tampoc hi havia pla B a la martingala fiscal, com tampoc hi havia pla B a la consulta malgrat molts hem tingut clar que la via no era la del referèndum perquè la consulta es pot desmuntar de moltes i moltes maneres. Al final, sembla que el pla B, que possiblement serà el D, seran les eleccions. Fantàstic! Ja era hora. No envà, que em tractin de madur i alhora no m’expliquin les coses, és insultar la meva intel·ligència; en puc tenir més o menys però me l’insulten. I, si bé estic content i feliç del moment que vivim i que siguem on som, això no treu que es puguin recriminar moltes coses o mostrar la discrepància.

Per tant, quan parlo de fracassos, cal entendre-ho de la següent manera. Si som una societat madura com ens havien dit i no tenien mai plans B, és evident que només l’hauran encertat quan ja no els quedava cap altra possibilitat Dit d’altra manera, visió política nul·la. El complicat és apostar quan tens un 25% de probabilitats d’encertar-la i liderar l’aposta; el que és més fàcil és apostar quan tens un 100% de probabilitats i tan empès a liderar l’aposta o t’hi has trobat. Dit d’altra manera, estatut, fracàs, pacte fiscal, fracàs; si arribem a les eleccions i DUI, consulta, fracàs. Un gran polític… però avui no va d’això. No envà, a la meva manera d'entendre i ja hi reflexionarem, un cop siguem independents, no ha de quedar cap polític a dins al Parlament dels que hi han sigut fins ara. Però, com us dir, això serà un altre dia; com també serà un altre dia el desenllaç d'aquesta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada