dissabte, 22 de març de 2014

Suport a l'ANC

No descobriré en aquest moment que mai he sigut proper ni simpatitzant de l’ANC. Tampoc cauré en el parany, com han fet molts ara, de fer-me’n soci. Ho trobo… molt de català d’altra banda; donar suport involuntàriament… Que aquesta no seria la paraula més indicada però em sembla que ens permet entendre’ns. És a dir, mentre no ataquen el català, on ens movem… Mentre no ataquen l’ensenyament, no ens movem… Mentre no ens han humiliat tant, no ens hem mogut per la independència… i ara, malgrat que l’ANC ja gaudia d’un munt de simpatitzants i socis, sembla ser que el que ha fet que rebés la simpatia incondicional de molts altres, ha estat els rumors d’una possible il·legalització. De sobte, sembla que gent mediàtica i popular, per aquest fet, se n’han fet socis.

Aquest és un greu problema dels catalans; malgrat no vulgui parlar d’això… Però, ja que hi som… Com sempre he dit, només aprenem a base de garrotades. Només les garrotades ens fan obrir els ulls. Com a poble i persones, francament… força lamentable i molt lluny d’estar-ne orgullós. El que fa reaccionar la gent, no és la reflexió, el raonament i totes aquestes coses, sinó que és l’odi, l’agressió a alguna cosa per part de l’enemic. Llavors, la reflexió és senzilla, els catalans donem suport a les coses per fotre l’enemic o perquè tenim uns ideals i creiem en alguna cosa? Deixo la pregunta a l’aire.

Perquè, en definitiva, el discurs de l’ANC no ha canviat massa des de la setmana passada o fa quinze dies. Bé, sí que han aprovat la ponència política on ara no volen la independència l’11 de setembre de 2014 sinó per Sant Jordi del 2015. Ja ho vaig escriure fa uns dies… Nou gran error. Jo també vull la independència però, no és una qüestió de dates, sinó de legitimitat democràtica i de declarar-la quan estigui tot lligat. No abans. A més, suposo que amb tota la bona voluntat del món, proposar la data del 23 d’abril… En una data tant marcada pels catalans... El 23 d’abril, com bé saben, és Sant Jordi, dia de la rosa i el llibre, dia dels enamorats. Ens queixem quan hi ha alguna notícia que eclipsa alguna cosa que fem i no se’ls acudeix res més que voler eclipsar una diada com la de Sant Jordi.

M’estic desviant del tema principal. Malgrat tot el que estic dient, tot el meu suport a l’ANC en aquest cas. Insisteixo, no estic d’acord en moltes coses de les que fan i, sobretot, com les fan però, no em passa per alt la tasca que estan fent; que en la majoria dels casos tinc el convenciment que és distreure el personal i mantenir el caliu. Tristament necessari perquè la gent només entén a base de garrotades i s'ha d'anar subministrant petites dosis. Tampoc em sembla bé que facin política fora de la política. Trobo molt poc democràtic forçar a partits polítics canviar el seu discurs polític i/o pròpia ideologia. Generalment, els partits polítics han sorgit per satisfer una necessitat política d’un col·lectiu. Possiblement, els exemples més recents han estat C’s o PxC. Els seus corresponents emprenedors (no diré líders pel cas dels segons) van veure un buit i una demanda de la gent. Lluny d’exigir i forçar que les forces polítiques omplissin aquest buit, van decidir endegar un projecte, vendre’l i presentar-se a les eleccions. Política, des de la política. També és fàcil que passi amb els díscols del PSC.

Com ja vaig dir en el seu dia referent a l’ANC i l’AMI, és el mateix cas. És tant fàcil acabar amb aquest tema com que l’AMI, amb més de la meitat de municipis de Catalunya adscrits, i l’ANC, amb una àmplia representació al territori, es presentin units en unes eleccions. No cal signar tantes coses, tantes manifestacions, tantes fotos i tantes històries. Només cal voluntat. Un bon exemple de voluntat, malgrat totes les diferències existents (ho poso en negreta, subratllat i ho aclareixo entre parèntesis per donar-hi més èmfasi i perquè quedi clar que parlo de voluntat), ha estat el cas del Crimea. Resolt amb… què? tres setmanes, un mes? Aquí portem 300 anys i, si filem més prim… quatre des de les eleccions del 2010? nou des de l’estatut(et)? Vo-lun-tat.

Tanmateix, insisteixo, crec en la llibertat genèrica i la d’expressió més en particular en aquest cas. De fet, ho podem resumir amb l’article 20.1.a de la seva constitució: “Se reconocen y protegen los derechos: A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción”. De manera que no sé com pretenen, cas que sigui cert, il·legalitzar una organització pacífica que l’únic que faria, és atiar més les brases i deixar palès la nul·la llibertat i democràcia que hi ha a Espanya; res nou d’altra banda. Es podia entendre en el cas de les organitzacions basques Segi (i les seves predecessores Haika i Jarrai), KAS, Ekin i Xaki (crec que legals a l’estat francès) sota el pretext del a seva relació amb ETA però, en el cas de l’ANC… no sé com pretenent fer-ho. I més encara, tenint en compte com organitzacions violentes, antidemocràtiques i de caire feixista poden incórrer a unes eleccions i/o reben subvencions públiques. No sóc capaç de veure cap mena d’argument; ni de cara intern i, ni molt menys, de cara a l’exterior.

Total, continuo sense simpatitzar amb l’ANC però, això no treu que els hi doni tot el meu suport davant d’una presumible/possible injustícia i davant d’aquest cas. Mentre la gent faci les coses respectant a la resta, malgrat les pugui fer millor o pitjor o hi puguem estar o no d’acord com les fan, en cap cas se’ls hauria d’il·legalitzar. Seria un error i l’és tan sols insinuar-ho. Com va dir el Doctor Soler un dia al Persones Humanes, “Pots matar un home però, no a les seves idees.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada