dissabte, 17 de maig de 2014

Les eleccions europees

Diumenge que ve hi ha eleccions europees i em penso que hi hauria de dir la meva. Francament, en aquestes eleccions, d’alguna manera, he fracassat o suspès com a elector. No he fet els meus deures com ho vaig fer en les passades autonòmiques i, a una setmana vista, tampoc crec que ho faci. Permeteu-me algunes reflexiones.

En primer lloc, què votem? Em remeto al tercer paràgraf de l’entrada amb xantatge no anirem enlloc. Us el reprodueixo una vegada més: Em fa la sensació que tornem a caure en paranys no polítics o que em volen donar gat per llebre. O, més que afirmar-ho tant rotundament, potser és necessari que hi reflexionem tots plegats. En primer lloc, em fa la sensació que qualsevol eleccions que hi hagi actualment (europees primer, segurament autonòmiques i segurament municipals perquè no crec que siguem independents al 2015), ens voldran fer creure que l’important no són les eleccions, sinó que l’important és donar suport a una persona; ja ha passat en anteriors. Jo, sóc independentista però per sobre d’això, sóc demòcrata i més per sobre encara tinc una certa dignitat. No barregem naps amb cols. Amb xantatge emocional no anirem enlloc. [...].

Aquesta setmana he anat a un parell de mítings. No he anat a tots; me n’interessaven tres però, només n’han fet dos caps amb el cap de llista. El primer, dimecres a l’Atlàntida amb Ramon Tremosa. Titular/resum: Tremosa... acadèmic; no polític… És a dir, Tremosa és un gran orador, un gran acadèmic i economista. Fins i tot m’atreviria a dir que ha fet una gran tasca a Europa i així l’han reconegut com uns dels més treballadors; ja vaig dir que estava satisfet d’haver-li donat suport fa cinc anys. El dimecres, vaig sentir la darrera intervenció -no sé si prèviament n’havia fet alguna- i, el que us deia, en primer lloc, apologia de la importància d’Europa; va vendre Europa i es va deixar de vendre CiU; per això dic gran acadèmic però no polític. I, ho reconec, Europa és important, sense cap mena de dubte. En segon lloc, apologia a favor de Mas i barrejar naps amb cols. Ens estan volent fer creure que aquestes eleccions condicionen el dia 9 de novembre; i per aquí no hi passo. En tot cas, però, mesures o projectes de futur, cap ni un.

L’altre míting que vaig anar fou el d’ER(C) l’endemà. Recupero aquesta nomenclatura; ells mateixos, han ampliat el logotip i hi han posat “Esquerra Republicana”... de manera que… Bé, primera intervenció de l’alcaldable per Vic; desconeixia que ja havia començat la campanya per les municipals del 2015… Segona intervenció, del candidat Terricabras, reconegudíssim filòsof. Titular/resum: Terricabras, un home que voldria com a professor de filosofia però, no com a representant polític. La darrera intervenció va ser la de la secretària general, Marta Rovira, en la qual, tornem-hi, condicionar el que hagi de passar el dia 9 al que passi el dia 25. I, tot plegat cansa un miqueta. En tot cas, però, igual que Tremosa, mesures o projectes de futur, cap ni un.

És a dir, escoltats dos mítings (un i mig) arribo a una conclusió. Quan som petits anem al circ i en fer-nos grans, una bona alternativa són els mítings polítics. I no ho dic pas buscant l’analogia amb els pallassos! De veritat! Ho dic amb el sentit d’anar-hi una estona a passar-ho bé, riure, distreure’s… Aquesta mena de mítings, tenen diverses coses en comú a data d’avui. 1) apologia de la feina feta; en cap cas la que es pretén fer;; 2) confondre el personal i condicionar el que hagi de venir en funció del dia 25. És a dir, la reflexió que destil·len és la següent: “si demanem votar, hem de demostrar que volem votar. Per tant, tots a votar el dia 25”... Frena...! Llavors hi faig incís. 3) En la mateixa línia d’incidir en la feina feta, lluny d’explicar el que faran, els seus projectes, es dediquen a atacar l’adversari -bàsicament espanyolista. Dit d’altra manera, “jo no tinc cap projecte o si el tinc no us l’explico; l’important és que aquell no surti”. Trist, molt trist. Perden gran part del temps, esmerçant-se en donar raons per no votar a aquells i a criticar Espanya, i desaprofiten el temps i l’audiència que tenen per fer pedagogia PROCatalunya (en comptes de CONTRAEspanya). I, finalment i 4) Aquelarre independentista que avui es porta molt. Tots drets a cantar el Segadors que això avui ven molt i queda bé.

D’alguna manera, em recorden al programa Tú Sí Que Vales, del qual Risto Mejido n’era un dels jurats. Ell, intel·ligentment, els deia als que es presentaven que tenien dos minuts per demostrar el que valien, que no es deixessin res per un hipotètic pas a la final i que ho donessin tot. Ell, que és publicista, ho sap prou: només tens una oportunitat per una bona primera impressió. Doncs, en el cas dels dos mítings, ho han desaprofitat. Jo penso que tenen uns vint minutets per intentar convèncer a la parròquia. Si tot el que ens han de dir és que són molt bonics, que el novembre depèn del maig i que Espanya és molt dolenta… “Tú no vales”.

Perquè, en definitiva, sí, reconec que les eleccions europees són molt importants. Actualment, s’hi prenen decisions que ens condicionen a tots. Els dubtes que tinc jo, però, són altres. En primer lloc, la reflexió que em feia un veí en el cas del candidat Maragall. Tindrà molta vàlua però… l’edat. Entenc que a Europa, ara mateix, des d’un punt de vista estratègic i polític, hi haurien d’anar persones joves o quedar-s’hi els que hi ha. Per què? Per fornir i estrènyer aliances que potser el dia de demà ens faran falta. En segon lloc, com explicava a l’entrada qui vol ser a Europa, això mateix. Qui vol ser-hi? Val la pena? Important: ens mereixen? Ens necessiten molt més ells a nosaltres que nosaltres a ells. Tinguem clar que ells no ens trauran -ni crec que ho hagin de fer- les castanyes del foc; ja s’ha vist els valors que tenen quan hi ha hagut algun conflicte/problema. En tercer lloc, de la mateixa manera que hem de decidir si volem o no la independència, jo també vull decidir si vull pertànyer a Europa o no. Això ens porta a les eleccions que legitimaran els nostres polítics el dia que declarin la independència de Catalunya i que no pot ser més tard de la legislatura següent. Si algú hi encerta, s’estarà enmig de la legislatura europea, amb la qual cosa, com quedaran els eurodiputats catalans? I, enllaçant amb això darrer, no descobreixo res dient que a Europa hi ha estats i, com a tals, decideixen. Aleshores, doncs, els nostres representants catalans, mai podran decidir res fins que hi siguin com a estat. És a dir, en futures -cas que Catalunya hi decideixi pertànyer- eleccions europees; no aquestes. Tanmateix, creieu que els deixaran votar en la hipotètica inclusió de Catalunya com a nou estat membre? Una mica lleig votar-se a sí mateix, no? Cas que es puguin votar perquè, tampoc crec que representants del nou estat independent i que, alhora, són representants de l’estat que és membre i del qual s’independitzen, puguin votar a favor o en contra de la inclusió de Catalunya con a nou estat membre de la UE. Una mica rebuscat…

Total, les eleccions europees són importants? Sí, molt; especialment pels estats que en formen part. Catalunya en forma part? Actualment sí, però, segurament, abans que acabi la legislatura europea que s’encetarà, no. Serà un trauma? No. Fóra bo decidir si volem formar part o no d’Europa un cop siguem independents? Sí; vull creure que ho podrem decidir com bé els hi ha promès Cameron als anglesos (o quelcom semblant referent a Europa). Cas que decidim pertànyer-hi i ser-ne membre, les eleccions europees seran importants? Infinitament més que no pas ara perquè hi tindrem vot.

Així doncs, sí, anem a votar però que no ens vulguin fer creure una cosa que no és. Es parla molt de si serem o no Europa però encara ningú ens ha demanat si hi volem ser o no. Ara hi som i fora bo votar en clau europea, no en clau catalana. Jo, disgustat amb els mítings i perquè no m’agrada que em venguin gat per llebre, no tinc clar que voti cap dels dos. No perquè no valguin, sinó per, com deia anteriorment, per dignitat. Per allò de “ja m’heu insultat prou i me n’adono; jo no penso caure més en els vostres paranys”. Alternatives? Un munt; que em convencin, poques.

2 comentaris:

  1. Ja se que em repeteixo, però és MOLT IMPORTANT que Mas guanyi aquestes eleccions, perquè sense ell, no hi ha procés.
    Les teves reflexions sobre Europa són encertades,però ara crec que el més important, és que el president pugui arribar a signar el decret de convocatòria de la consulta...i a partir de llavors....terreny desconegut..
    Quim

    ResponElimina
  2. Joaquim,
    Mas té la particularitat que només presentant-se com a candidat a les autonòmiques, ha de guanyar a autonòmiques, nacionals, europees... i properes municipals (o no perquè ja haurem d'haver fet eleccions).

    Abans que tot, dignitat; no hi ha res més important que la dignitat. Com he explicat en moltes ocasions, no pots culpar al foc que et cremi quan hi poses el dit... És a dir, no es pot culpabilitzar/responsabilitar a un ciutadà de la situació. A veure... no sigui mal interpretat... Vull dir que si som on som -vist positivament o negativa- hi som per culpa dels ciutadans. Si el 2010 la gent hagués votat independència, possiblement ja haguéssim acabat. Si s'ha tirat de veta 4 anys, ara no em poden exigir que els continuï donant suport perquè si sempre anem caient en els paranys que ens posen... això no s'acabarà mai. Si més no, és la meva manera de dir "ep, sapigueu que m'adono que em preneu el pèl i jo passo". DIGNITAT; m'és ben igual el que hi hagi per davant.

    Salut

    ResponElimina