dilluns, 2 de juny de 2014

El rei -d'Espanya- abdica

I? El títol, en aquest cas, és molt important. Des que vaig fer, per primera vegada, tercer de BUP, la filosofia em va canviar la vida; més concretament, les relacions personals d’aleshores i el fet d’haver estudiat psicologia i haver descobert el subconscient. Des d’aleshores, i no ho he pogut superar, em miro la gent i escolto més el que no diuen en paraules que no pas el que mostren conscientment; allò del llenguatge no verbal però, dut a un punt més enllà. Sovint ens passa, el subconscient o directament l’inconscient ens juga males passades; costa molt controlar-lo.

És així com, per exemple, TV3 (la seva), generalment parla de l’estat per fer referència a l’estat espanyol. Jo, generalment, quan no puntualitzo, és perquè del que parlo m’ho sento propi. No dic casa meva, sinó casa; i no dic casa per referir-me a casa de la meva mare. Tampoc, i això alguns independentistes ho tenim molt ben adquirit, parlo mai de l’estat per referir-me a l’estat espanyol. Quan parlo de l’estat, parlo del futur català; i quan vull parlar d’un estat aliè, dic estat espanyol, estat francès… puntualitzo perquè no és propi. El mateix amb país i un llarg etcètera...

No sé si em seguiu… Per això el títol és important, perquè Catalunya no té rei -l’havia tingut- i quan parlo de la monarquia aliena matiso de quina. El rei d’Espanya, la reina d’Anglaterra… Doncs no. No he llegit cap mitjà avui, parlant del rei d’Espanya. Tots, catalans inclosos i és el que em sorprèn, “el rei abdica”; el nostre rei, abdica. Ja ho cantava Llach: “El meu país és tan petit, que quan el sol se’n va a dormir, mai no està prou segur d’haver-lo vist”. Petit, immadur…

Francament, he rebut les notícies relacionades amb la notícia amb cert pessimisme. Continuo pensant que serem independents abans de cinc anys però, no crec pas que el poble estigui conscienciat ni preparat. El primer que em fa pensar això és aquest… fet interioritzat de parlar del rei, i no pas del rei d’Espanya. Digueu-me meticulós.

La segona cosa que m’ha deixat una mica perplex, és tot l’enrenou que ha aixecat. Som tant, tant i tant independentistes, que l’abdicació d’un monarca d’un país aliè (o això pretenem demostrar) ens genera un munt de notícies, comentaris, portades… Pse… Escolteu, jo que sóc independentista penso que a Espanya facin el que vulguin; no hem d'arreglar els seus problemes ni ser-ne partícips, sinó emancipar-nos l'abans possible. Jo, que sóc independentista, em preocupa tant l’abdicació del monarca espanyol com la de la reina d’Anglaterra.

Però, la vergonya no s’ha acabat aquí, sinó que alguns partits independentistes els ha faltat temps per convocar manifestacions a favor d’una república catalana o en ajuntaments penjar l’estelada i la bandera de la república espanyola. Perdó? M’he perdut alguna cosa? Creia que estàvem muntant tot el pollastre que estem muntant perquè volem ser una república independent, no? A què treu que abdiqui un monarca d’un país i els independentistes ens n’alegrem? Que és el nostre monarca? I si volem la independència, per què demanem una tercera república espanyola? francament, una mica vergonya… deu ser la Catalunya que no es veu…

Jo, que alguns podeu pensar que he caigut en el parany de parlar-ne, dir-vos que no. No parlo de l’abdicació del rei espanyol, sinó del trist paper dels mitjans, majoria de partits i catalans; ho sento, ho haig de dir. Mireu, podem resumir el tema amb l’article 56.1 de la constitució espanyola (si digués constitució, em referiria a la pròpia ;-)): “El Rey es el Jefe del Estado, símbolo de su unidad y permanencia, arbitra y modera el funcionamiento regular de las instituciones, asume la más alta representación del Estado español en las relaciones internacionales, especialmente con las naciones de su comunidad histórica, y ejerce las funciones que le atribuyen expresamente la Constitución y las leyes”. Doncs què ha passat? Un canvi de titularitat, res més. Però molts independentistes i republicans al carrer a celebrar-ho…

Celebrar què? S’ha canviat una constitució aliena? S’ha acabat la monarquia espanyola? És més, qui sap què farà o deixarà de fer Felip VI durant els anys que encara ens queden pertanyent a Espanya? Tenint en compte que serem independents en breu, què coi ens interessa tot això? Doncs es veu que molt. Sort, sort, que encara n’hi ha que tenen dos dits de front. Generalment critico les coses quan no m’agraden però, com he dit sempre, no em costa gens treure’m el barret quan les coses crec que es fan bé. Perfecte el president Mas i CDC; sembla que són, paradoxalment, els únics que ho tenen clar. El primer, té clar que es canvia de monarca però, el procés segueix el seu curs. Els segons per haver llegit el titular “No és el nostre debat el que decideixi Espanya”.

Com dic, sembla que són els únics que ho tenen clar; espero que continuïn així. Total, gerra d’aigua freda. L’etern problema dels catalans: mostrem però, no demostrem. Som independentistes però, tots preocupats per l’abdicació del rei del país veí… Un aplaus. Encara, com a poble, hem de madurar molt… Però, serem independents!

2 comentaris:

  1. Avui sí.
    Article excel·lent.
    Felicitats
    Quim

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joaquim,
      Sempre t'he dit que no tinc inconvenient a celebrar o alabar les coses bones del president Mas o de CiU; només cal que facin el que crec que han de fer.

      Salutacions i gràcies

      Elimina