dimecres, 27 d’agost de 2014

Música celestial

Llegia fa uns dies que Mas comença a plantejar l’escenari d’eleccions plebiscitàries i una llista unitària amb ERC. Des del meu punt de vista i, com he defensat sempre, finalment prenem el camí encertat.

És per aquest motiu que em digno a fer una nova entrada i aprofito per comentar diverses coses. Com he anat dient en moltes entrades, no he deixat que segons què em distregui. Tenia i continuo tenint molt clar el camí a seguir. I, sigui dit de passada, que convicció no significa certesa… Vull dir, puc tenir molt clar i la convicció de com s’han de fer les coses però això no m’atorga autoritat ni certesa; em puc molt ben equivocar. Només partint d’aquesta premissa puc explicar la meva desaparició de fa mesos.

En primer lloc, si un té clar el camí a seguir, no cal que perdi el temps donant voltes. Com em sembla força eloqüent el que he dit, no he permès que em distreguin. Ni Pujols, ni consultes, ni aquell ha dit això, ni aquell allò. A la vida hi ha coses molt més interessants i importants. Fa molt temps que em sento com una criatura a la que li donen qualsevol tonteria perquè es distregui i calli. Crec, que així ens han tractat i ens tracten. Fa anys que defenso les eleccions per declarar la independència i les darreres notícies és música celestial. Tampoc ningú explica el concepte de la doble nacionalitat per la quan no deixarem de ser europeus (tal i com li explicava al ministre García-Margallo), ni el potencial de Catalunya, ni com ha d’anar tot el tema de la DUI. Si més no, només llegeixo que pals a les rodes, defalliments i desil·lusions. Doncs no. Continuo igual d’optimista que el primer dia. Serem independents i ho serem a través d’unes eleccions, una declaració unilateral i un posterior referèndum de ratificació. 

En segon lloc, per no criticar el procés. Prefereixo, com avui, centrar-me en les coses positives que en les negatives. He llegit articulistes dient el nom del porc a catalans i al procés. Francament, no a aquesta altura però, ho havia fet vegades i, per poc que pugui, s’ha acabat. Si no puc dir res positiu, millor està calladet. D’aquí també que faci temps no hagi dit res.

Però, tampoc ens enganyem. D’ençà de la primera vegada que algú va proposar la DUI a través d’unes eleccions –Reagrupament- hauran passat molt anys. Sí és ben cert que la gent necessita temps, necessita que la maltractin, trepitgin, menyspreïn… Som així (no tots, és clar). Si no haguessin passat tants anys, no hi hauria hagut la manifestació pel dret a decidir, no hi hauria hagut la via catalana ni el concert al Camp Nou, ni hauria nascut l’ANC ni tantes altres…. De fet, com desitjava el poeta, el camí ha sigut llarg i, tot el que s’ha forjat és prou bonic per no desmerèixer-ho. Però, perquè sempre hi ha un però, malgrat la necessitat de totes aquestes etapes 1) es podien haver cremat en menys temps i 2) al mateix temps que cremàvem etapes, madurant com a col·lectiu, s’han tancat plantes d’hospitals, s’ha retallant en educació, ens han imposat altres lleis docents, la Generalitat s’ha venut patrimoni… Siguem-ne conscients tots plegats que les etapes s’havien de cremar però no socarrimar. Com deia algú, el dolent no és ensopegar amb la mateixa pedra, sinó agafar-li afecte.

Així doncs, fins aquí, tot perfecte. Les eleccions són les que ens faran lliures. Com he defensat moltes altres vegades, la cosa ha d’anar així. I ho torno a explicar pels que no ho hagin llegit abans. Les eleccions autonòmiques es porten celebrant des de la restauració de la pseudodemocràcia. Per tant, són completament legals i, tan o més importants, no cal inventar-se lleis a mida, es pot fer ús del cens (propietat de l’estat espanyol) i pot votar tothom; això vol dir, entre altres coses, que els de fora de Catalunya no han de patir ni inscriure’s a cap registre. Per tant, no hi ha excuses… o l’excusa que no ens les deixaran fer. Error! No seria la primera vegada que una força política incórrer a unes eleccions proposant la DUI; ja ho va fer Reagrupament i no va passar res. Ni es van prohibir les eleccions, ni es va il·legalitzar el partit en qüestió. És per això que, abans que els espanyols no canviïn la llei de partits (seria molt fàcil per a ells posar una clàusula que poden il·legalitzar un partit que promogui la divisió territorial), es convoquin les eleccions.

Aquestes eleccions són les que donaran LEGITIMITAT democràtica als diputats per ALGUN DIA dins la propera legislatura, declarar la independència. Ho poso en majúscula perquè s’entengui. L’endemà de guanyar unes eleccions NO ES POT DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA, si no està tot llest. Amb les eleccions, estem, a més de donar deures, donant permís a un diputats a fer una cosa. Llestos. 

I un cop s’hagi declarar la independència què? El fet de declarar-se independent, trenques, ja no depens, de la legalitat espanyola, amb la qual cosa no poden fer res. Sempre poso l’exemple de la nevera i un fill que s’emancipa. El fill li diu que marxa de casa i els pares li diuen que no podrà agafar res de la nevera… No hi pot haver res més absurd… Com ha d’agafar res de la nevera si ja no hi viu? Com t’ha d’afectar la llei espanyola si has deixat de pertànyer a l’estat espanyol perquè te n’has independitzat. Que ens vindrà a imposar alguna llei França o Anglaterra?

Però, encara hi ha uns petits esculls. La possible llista unitària. Entenc Mas. O ens enfonsem tots o guanyem tots. Des del meu punt de vista, nova mostra de no lideratge. Les veu venir i no arrisca res; segueix el curs dels esdeveniments. Tanmateix, l’entenc. Des del meu punt de vista, no cal llista unitària perquè l’important és que 1) la suma dels diputats a donar suport a la DUI sigui més del 50% i 2) si els diputats poden ser de diverses formacions polítiques, molt millor perquè demostrarà transversalitat.

Amb qui no estic d’acord -fins ara l’he defensat- és amb Junqueras. No s’ha de fer la consulta no vinculant sí o sí. Junqueras ha portat ERC al punt més alt de la història recent però, que tampoc cometi els errors d’antics dirigents i es passi de frenada. Aquesta legislatura tenia un objectiu -la consulta- i quan tinguem la certesa que no es pot fer, s’ha de donar per acabada. Va passar amb l’estatut(et) i va passar amb la martingala fiscal. Un cop ens diguin que no, etapa cremada i anem per la següent i darrera. I, és obvi que el ‘no’ l’hem de rebre abans d’un mes perquè la hipotètica consulta s’ha de convocar entre 30 i 60 dies si mal no recordo segons la llei de consultes. Com que, Mas n’és conscient, convocar-la sense el consentiment de l’estat espanyol és un disbarat, la legislatura s’haurà de donar per acabada i convocar noves eleccions per buscar nous objectius LEGITIMITATS pel poble.

Per acabar amb aquest llarga entrada, tampoc estic d’acord amb Carme Forcadell quan diu que una llista unitària no és possible. Discrepo totalment i ells en són la mostra irrefutable. Si bé a ells els hi hem d’agrair tots els nous amics que hem fet fent el camí, a ells i a l’AMI també els hem de fer responsables de la lentitud del procés. Per entendre’ns, i encara que a molts no els agradi, cal girar l’esguard cap a C’s i Podemos, els quals tenen un denominador comú. Ambdues formacions van tenir unes idees i, en veure que ningú pretenia dur-les a terme, van crear un partit, presentar un programa electoral i posar-ho en judici dels electors. És a dir, van o han fet política des de la política. I no es pot pas dir que la cosa els hagi anat malament…

No és el cas de l’ANC i l’AMI que, a banda de fer créixer l’independentisme -no ho nego ni ho negaré- també han contribuït a distreure el personal des de fa uns anys. N’hi ha diverses mostres. Les darreres tres manifestacions més importants de la història (la següent sempre l’és, com la que diuen que serà la del proper 11), o la campanya signa un vot per la independència en que havien de declarar la independència el proper 11 de setembre i que continuen recullin signatures per fer-ho el Sant Jordi del 2015, en són bones mostres. Senzill, presenteu-vos a les eleccions, però no feu política de de fora la política. Llista unitària? Hi ha res, actualment, amb la transversalitat i popularitat que l’ANC? Crec que no.

Per tant, content i feliç de veure que, finalment, encarem la recta final. Que, insisteixo, no serem independents l’any que ve però, ja no quedaran més cartes i, per fi, serem lliures. Eleccions –el mateix 9N ja em va bé- i, durant la legislatura tancant els serrells per declarar la independència. Ja en tinc ganes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada