diumenge, 12 de juny de 2016

¿Dónde está la bolita?

Escrivia el desembre del 2012 (!), que “Per mi, a nivell polític només hi ha interès si 1) hi tornen a haver eleccions d’aquí a quatre dies; 2) es fa la consulta; 3) es declara la independència o 4) ens extingim com a poble”. Ha plogut molt des d’aleshores... També he escrit en alguna altra ocasió que visc molt més tranquil des que m’he apartat del circ esperpèntic polític. Podria dir política, però jo personalment entenc altres coses per política; i no tenen res a veure amb el que fa temps estem vivint. També és cert, però, que tenia ganes d’escriure quelcom a l’abandonat bloc i no trobava mai el què… bé… sí que ho trobava però.. perdre-hi el temps… I, avui, tot i la mandra, ho aconsegueixo.

Recórrer a l’hemeroteca personal és divertit, i més encara en aquests casos. Sense ànim de ser pretensiós i arrugant, el meu hauria pogut ser un bloc interessant; generalment no agradava el que deia per la contundència amb que ho deia però, mai he deixat de dir-ho per aquesta raó i, ni molt menys pensar-ho.

Per tant, com deia al principi, hi havia interès en 4 aspectes; passats quasi quatre anys… potser en queden dos. Es declara la independència o ens extingim com a poble. I ho escric, potser, com a segon fascicle del “Que sóc independentista, no imbècil”. Anem a pams a mode de resumir una mica la situació.

El 30 de setembre de 2005 es va aprovar al Parlament de Catalunya l’estatut(et) d’autonomia. Això, evidentment, no es va fer d’un dia per l’altre, sinó que, si mal no recordo, va ser el gran projecte de Pasqual Maragall. Això significa que l’ensarronada ja era prèvia. Jo, particularment, ja hi vaig votar en contra; a diferència de CIU, ERC i d’altres. Amb això ens van tenir distrets una temporada.